Aquest dia ací es fa un punt estrany. No tant, però, com podria ser-ho, car ja és el tercer seguit que em pilla lluny de casa. Però enguany és especialment lluny. I des d'ací em senc com un fill que ha fugit de casa i, el dia de l'aniversari de sa mare, es neguiteja veient-la embrutida, rondant els homes mes bruts, eixos que s'enriuen d'ella, que la maltracten, que disfruten vestint-la d'or com una puta mentre la restreguen pel fang. Com aquell que la veu i sap que, a més, tot això esdevé perquè ella es deixa.
I sospirant, i amb l'amor que sols pot ser filial, per com d'inconscient, d'irracional i de visceral que n'és, alça la veu i es reivindica: serà puta, bruta, baquetejada i lletja, si.
Però és la meua. 770, en fas ja. Per molts anys. T'estime.
6 comentarios:
Joder, macho, sí que te da fuerte a ti el fervor patrio, no me lo imaginaba tanto…
Pues hala, amunt Valencia! ;-)
Ací estem Kame i jo al piset, recordant vells temps, dels que tu formes una part tan important... T´estimem i et trobem a faltar, molts besets
En fin...A min caeume unha bágoa cantando o himno cun licor café na man o pasado día das letras galegas...É normal...
Bicos!!!!
Po no m'enterao :-P
Pos pásale un traductor. Previa consulta al Dr. G.
Vicent hui a Onda hem fet un acte civicorreivindicatiu, i n'erem uns quants fins i tot els teus pares, Anim de pijor n'hem passades. Una abraçada.
Publicar un comentario