Per molts anys

Torne a trencar el meu silenci establert per una raó més que justificada. El meu nebot hui fa un anyet.

I son tio, que és mes cutre que fet d'encàrrec no ha trobat altra manera de felicitar-lo que aquesta:

Pau, carinyo, tu no tens la culpa d'açò, però és millor aixina, que vages des de ja donant-te compte de l'impresentable de cosí que te ton pare. És la millor manera d'evitar-te disgustos després. Un besot enorme, figura (matxot, que haguera dit ton besauelo Martínez) i per molts, molts, anys. Ton tio, que te vol amuntó, amuntó.